És inevitable que la recerca, l’avenç tecnològic i les decisions polítiques afectin de manera positiva o negativa a les parts interessades. Aquestes participen en les qüestions, però no són consultades o incloses automàticament en el procés de presa de decisions. Poden ser  operadors comercials, implicats en la recerca i el desenvolupament o propietaris de recursos naturals (per exemple, agricultors afectats per activitats de construcció a la seva zona). Les parts interessades també poden ser grups de lobbies o organismes sense ànim de lucre.

Com poden contribuir i participar en la formulació de polítiques? Com es pot facilitar aquest tipus de participació? Aquest és el repte que aquest projecte-exemple transeuropeu dins de PACITA haurà de tenir en compte, mitjançant l’ús d’un mètode específic per a la participació de les parts interessades: el taller d’escenari.

El típic grup d’experts homogeni, qui sovint participen i són consultats en els processos polítics, pot afeblir l’aspecte democràtic de la formulació de polítiques perquè els debats sovint evolucionen al voltant d’una única opinió experta. Implicar un espectre d’actors més ampli i més equilibrat fa que el procés sigui més transparent i responsable. La participació de les parts interessades és un mètode de presa de decisions més sòlid i socialment més acceptable. El fet que participin totes les parts interessades en el procés pot donar-los la propietat d’aquest. Això al seu torn fa que la implementació en la societat sigui més fàcil.

La participació de les parts interessades pot també afavorir decisions polítiques millor fonamentades i més debats crítics sobre el tema per a tractar. Una varietat de veus farà que el debat s’obri a diferents tipus de coneixement, a més perspectives i dilemes.

El taller d’escenari en els debats polítics

Un taller d’escenari és un mètode que té per objectiu facilitar debats sobre polítiques futures i identificar alternatives polítiques en diferents contextos. A PACITA, els tallers estimularan els debats sobre com es poden satisfer les necessitats i com es pot fer front als reptes que planteja el creixent nombre d’adults d’edat més avançada a diversos països europeus, amb una sèrie d’escenaris com a punt de partida del debat.

L’objectiu dels escenaris és fer que els participants siguin més conscients dels futurs avenços i de les decisions relacionades amb la tecnologia, i encoratjar-los a reflexionar de forma crítica sobre això. Aquests debats contribuiran a desenvolupar noves visions i opcions polítiques.

L’objectiu del taller és identificar opcions polítiques: com poden els decisors polítics afrontar els reptes de l’envelliment de la societat mitjançant la tecnologia 

A més a més, el taller d’escenari és un lloc per comprendre les opinions de les parts interessades sobre el tema. Aportant les seves pròpies experiències, els participants contribuiran  amb les seves visions i ajudaran a identificar els possibles obstacles i les vies per poder assolir aquestes visions.

PACITA organitzarà tallers a 9 països europeus: Bèlgica, Bulgària, República Txeca, Dinamarca, Noruega, República d’Irlanda, Espanya i Suïssa. S’usarà la mateixa sèrie d’escenaris a tots els països i cada taller es resumirà en un informe nacional. Més endavant, els resultats dels tallers nacionals seran recollits i analitzats en un informe de síntesi, que serà presentat en una conferència sobre polítiques d’envelliment a Brussel·les, que se celebrarà al llarg del 2014.

Organitzar un taller d’escenari

Un taller d’escenari és un esdeveniment que es fa en una única jornada i que reuneix a un ampli grup de parts interessades. Els tallers organitzats per PACITA tindran per objectiu la formulació d’opcions polítiques nacionals per a cada un dels països europeus participants sobre el tema del futur de l’envelliment i l’assistència tecnològica.

El taller d’escenari consta generalment de 3 fases:

• Anàlisi crítica
• Formulació de visions
• Fase d’implementació

En la primera fase, els participants donen opinions positives i negatives als escenaris disponibles, basades en les seves pròpies experiències. Amb una anàlisi crítica com a punt de partida, la segona fase té per objectiu el desenvolupament i articulació de les  visions de futur del tema en qüestió proporcionades pels participants. La darrera fase tracta sobre com aquestes visions es poden traslladar a la realitat. Els participants identificaran els obstacles a les seves visions i proposaran com es poden superar aquests  debatent plans d’acció.