En aquest projecte usarem 3 escenaris com a eina per estimular el debat sobre el futur de l’assistència a la gent gran. L’anàlisi d’escenari és un procés per a analitzar els possibles esdeveniments futurs en considerar possibles resultats alternatius. No intenta predir el futur, ni tampoc és una anàlisi coherent de tots els aspectes d’un possible futur, sinó que presenta deliberadament molts avenços futurs alternatius.
Els participants dels tallers escenari són normalment persones interessades en el futur de l’assistència a la gent gran. En aquest cas, poden ser els representants de la gent gran i els seus familiars, persones que treballen en el sector de l’atenció sanitària, polítics locals, persones de la indústria, la recerca i el desenvolupament i organitzacions de voluntariat. La participació de les persones interessades és una manera de fer que les decisions siguin més sòlides i més acceptables socialment. La implicació de totes les parts interessades rellevants els atorga el sentit de pertinença al procés. Al seu torn això fa que la implementació de les decisions en la societat sigui molt més fàcil.
Els tallers escenari en el projecte PACITA generaran visions sobre quin tipus de serveis d’assistència a la gent gran volen els ciutadans europeus (a través dels punts de vista expressats i comparats d’una àmplia gamma de persones interessades) i quines polítiques són necessàries per fer realitat aquestes visions.
Una visió en el context de l’escenari PACITA és una imatge d’un futur desitjat en el tema de l’assistència de la gent gran. Això pot reflectir els reptes ètics, social o legals, que s’han identificat al llarg del taller.
Els nostres tres escenaris
La qualitat de la vida d’una persona gran en el futur dependrà d’un nombre de factors com ara la seva situació familiar, si viu a una zona rural o urbana, la seva religió, la seva capacitat per participar en la vida social, etc.
Aquest projecte se centra en les decisions que els polítics poden prendre per millorar els serveis d’atenció del futur per a les persones grans, i en els dilemes als quals s’han d’enfrontar.
Les dues principals preocupacions als nostres escenaris són les següents:
- Són els proveïdors d’assistència sanitària públic o privat els qui van a proporcionar la futura assistència a la gent gran?
- Com la gent gran i altres grups en la societat s’organitzen per satisfer les necessitats d’assistència?
En el projecte PACITA, hem optat per observar aquestes dues preocupacions com si fossin dos eixos. En l’eix horitzontal, en un extrem trobem els governs que decideixen a quines tecnologies tothom pot tenir accés, i en l’altre extrem, la gent que pot triar lliurement en un mercat obert. En l’eix vertical, en un extrem trobem la gent gran, la seva família i la comunitat que col·labora i que ajuda, i esdevé el major recurs en l’assistència de la gent gran. En l’altre extrem, hi ha cada persona gran que ha de trobar i triar els seus propis serveis d’atenció.
En realitat, la solució es trobarà en algun punt intermedi entre aquests dos extrems. Per il·lustrar les conseqüències que podrien derivar-se de les diferents decisions, s’han desenvolupat tres escenaris. Aquests tres escenaris no són els extrems abans esmentats, sinó que hi inclouen una combinació d’aquests. La forma com tracten les preocupacions principals abans esmentades s’il·lustra pel lloc on es col·loquen en el sistema coordinat (vegeu la figura següent en anglès):
Els tres escenaris il·lustren les diferents vies que la comunitat pot desenvolupar. Mostren, en concret, com els serveis d’atenció sanitària es poden desenvolupar, com les autoritats locals es poden veure sotmeses a un control governamental més específic, un sector privat més fort o una comunitat voluntària ben organitzada. Els escenaris també il·lustren com les autoritats locals poden tractar els diferents models de realitat.
Escenari 1: Un model únic per a tothom. Es basa en el supòsit de la manca de feina en el futur i descriu una iniciativa governamental a gran escala que defensa l’ús de les tecnologies per fer que la gent sigui més autosuficient.
Escenari 2: Llibertat d’elecció. Es basa en un nou sistema polític en què els ajuts són atorgades directament a l’usuari receptor de l’assistència. Aquest escenari descriu una societat on es pot comprar una gran varietat de serveis d’atenció en el mercat obert. Tothom que necessiti atenció tindrà dret a ajuts i suport financer segons el seu estat de salut.
Escenari 3: Comunitat voluntària. Es basa en la gent voluntària com a recurs clau de la comunitat i de la resta. Hi pot incloure la mateixa gent gran, la seva família, organitzacions benèfiques, escolars, etc. El principal papel de les autoritats locals és mobilitzar la coordinació de les organitzacions de voluntariat.
Casos pràctics
Per tal de sensibilitzar sobre les decisions que prenem avui dia i fer-les més tangibles, es desenvoluparan casos pràctics, que descriuran les tres històries de quatre persones, de com vivuen les seves vides l’any 2025[1] en els escenaris plantejats. Podeu conèixer en Gregori, la Montserrat, i la parella Marta i Josep a la pàgina “Tres personatges”.
[1] S’ha triat l’any 2025 perquè les projeccions demogràfiques mostren un clar augment de la població envellida. L’any 2025 obre el camí a molts anys de desenvolupament tecnològic.