Escenari 1: Model únic

Mobilització nacional i importància de la tecnologia

Això és el que ha passat des del 2013:

Durant els anys posteriors al 2015, els serveis públics d’atenció primària sanitària s’han reduït com a conseqüència de la crisi financera i els dèficits pressupostaris nacionals. Això s’ha traduït en una reducció dels serveis d’atenció primària sanitària. En definitiva, el sistema d’atenció sanitària és tan deficient que la gent gran que necessita atenció no rep els serveis d’atenció sanitària necessaris.

L’any 2020, després d’una preocupant cobertura mediàtica i pressions d’arreu el país, el Parlament va arribar a un acord polític. El sistema de serveis d’atenció havia de canviar –passant el sistema a estar sota el control del govern. Els nous serveis es defineixen i es basen en dos pilars: dispositius d’assistència per  a totes les persones necessitades, els denominats “equips d’assistència” (equip d’atenció sanitària), i un sistema d’atenció sanitària centrat en la prevenció i la salut.

L’objectiu d’aquesta transformació és facilitar a les persones grans de tot el país que puguin viure una vida independent a casa seva, malgrat que siguin malalts crònics i necessitin tractament. Els equips d’atenció estàndard garanteixen un mínim nivell de qualitat i seguretat a les persones grans que necessiten atenció, independentment d’on visquin i de la seva situació i economia personal.

Canvia el paper de les autoritats locals

Les autoritats locals encara proporcionen la majoria dels serveis públics de suport. Tanmateix, els estàndards nacionals ara determinen quines tecnologies domèstiques i serveis han de proporcionar les autoritats locals.

Tothom que necessiti atenció rebrà un “equip d’atenció”. Aquest equip consisteix en diferents dispositius d’assistència com ara sensors corporals, dispositius de vigilància i seguiment que  porta l’usuari o que estan instal·lats a casa seva (tecnologia intel·ligent domèstica). L’ús de l’equip d’atenció pot facilitar la comunicació amb la família, el servei d’atenció sanitària, les organitzacions de voluntariat o  el servei d’ambulàncies. També permet monitoritzar i actuar davant determinades alarmes. Aquest equip d’atenció i els corresponents serveis es poden ampliar si es considera necessari.

El govern desenvolupa un programa d’aprenentatge intensiu per a cuidadors sobre com adaptar el equip d’atenció a les necessitats dels usuaris i com funcionen els equips d’atenció. Tots els professionals del sector han de completar aquest programa.

Les autoritats locals són responsables de triar i instal·lar els equips d’atenció a les llars dels usuaris. També s’encarreguen de monitoritzar, respondre i actuar davant determinades alarmes emeses des de l’equip d’atenció.

En Gregori

En Gregori viu en una residència municipal per a la tercera edat perquè el seu estat de salut així ho aconsella. Vivia en una casa vella, llunyana i poc pràctica. Així mateix, els resultats d’una exploració obligatòria de l’Alzheimer van fer palès que en un futur proper necessitaria molt més assistència diària. Per això, va acceptar una plaça en la residència.

A causa de la seva demència, en Gregori usa nous dispositius com ara un GPS col·locat a les sabates. Ara pot fer tantes passejades com vol, i alhora permet els seus cuidadors saben sempre on es troba.

Les persones residents en aquesta residència es troben en bon estat gràcies a molts controls i a les tecnologies de seguretat. Aquestes tecnologies permeten controlar automàticament els tancaments de portes i finestres així com la calefacció i la il·luminació. Cada resident posseeix un historial en què els cuidadors anoten coses com ara els patrons de son dels residents amb problemes d’insomni mitjançant braçalets amb sensors. Un cop aquestes dades es recullen automàticament i s’analitzen, els cuidadors poden detectar fàcilment l’estat de salut i les anomalies de comportament, i així adoptar mesures preventives.

En Gregori normalment va al gimnàs als matins. La resta del dia no necessita supervisió, excepte que vulgui menjar al menjador comú. No té contacte amb els cuidadors llevat que passi alguna cosa extraordinària.

En Gregori se sent segur i lliure de fer el que vulgui. De vegades se sent incòmode quan s’adona que està sent vigilat. Tanmateix, opina que això no és tan dolent si al final es pot sentir segur en la seva vida diària. 

 

En Josep i la Marta

En Josep i la Marta necessiten una mica d’ajuda en la seva vida diària. Les seves diferents necessitats són cobertes per l’equip d’atenció que tenen a la seva disposició. El seu fill i la seva jove s’encarreguen de la resta, encara que a causa de la seva jornada laboral i la cura dels fills disposen de molt poc temps per fer-ho.

A causa de l’EPOC, periòdicament es controlen les capacitats físiques en Josep. En Josep fa els seus exercicis de rehabilitació respiratòria a casa seva i rep les instruccions pertinents a través de la  TV del seu menjador. Després de cada exercici les dades s’envien automàticament a l’hospital. Aleshores parla amb el fisioterapeuta i de vegades amb el metge a través de la seva televisió. En Josep sent que està començant a familiaritzar-se amb l’equip de l’hospital, encara que no hi hagi estat allà des de fa 15 mesos.

Per tal de tenir tots les despeses cobertes pel que fa a equipament per al tractament de l’EPOC, en Josep ha de completar un programa de formació. No hi té una percepció molt positiva. No obstant això, ha canviat d’opinió quan li han proporcionat un nou dispositiu per a mesurar i subministrar informació sobre la seva freqüència cardíaca i volum pulmonar de una manera comprensible. Considera interessant poder supervisar el seu rendiment i controlar el seu progrés.

Diàriament la Marta es controla el ritme cardíac, la pressió arterial i el pes. Ella no s’adona de la importància d’aquests controls rutinaris fins que el seu metge li truca per alguna irregularitat en l’electrocardiograma o pressió arterial. Això la conforta. Però la Maria té dubtes a l’hora de prendre’s la medicació. Les dosis canvien constantment per la qual cosa depèn totalment del seu pastiller intel·ligent amb què el seu metge li pot prescriure la dosi correcta, i també de l’aplicació del seu mòbil que li recorda que s’ha l’ha de prendre.

A poc a poc, van reunint més equips, a més de l’equip d’atenció, l’equipament mèdic per al tractament de l’EPOC i el pastiller intel·ligent. En Josep manté tot sota control. De fet ho fa de manera molt més estricta del que és necessari. En Josep compta amb el suport tècnic municipal si n’hi ha errors o quan no és capaç d’entendre les actualitzacions de programari.

En Josep sap que  hi ha dispositius encara més avançats de mesurament i sensors que podrien ser molt útils per a ell i la seva dona. Malauradament són massa cars per a ells, i per tant  s’han de conformar amb l’equip d’atenció estàndard.

En Josep se sent una mica frustrat. Pensa que l’equip d’atenció adjudicat està una mica obsolet, i que hi ha altres equips que s’adapten millor a les seves necessitats i vida personal i les de la seva dona. En canvi, la Marta està encantada amb l’equip i se sent molt afortunada que el seu marit  pugui guiar-la i ajudar-la a usar-lo.

 

La Montserrat

La Montserrat es troba molt millor després de la factura del coll femoral que va patir l’any passat. Ha pogut fer un programa de rehabilitació intensiu al centre de rehabilitació local i també a casa seva, el qual ha estat molt efectiu.

A casa seva té instal·lats detectors de caiguda a cada habitació com a part de l’equip d’atenció. La Montserrat opina que això fa que augmenti la seva sensació de seguretat. El servei de vigilància sanitària local té accés mitjançant vídeo i àudio a totes les habitacions de la casa, sempre que els detectors de caiguda alertin d’algun problema. Això els permet veure la Montserrat i parlar amb ella i per tant valorar si cal anar a casa seva per ajudar-la.

La Montserrat sempre s’ha mostrat una mica reticent amb el fet de tenir càmeres instal·lades a casa seva. Però s’ha adonat que és la millor manera d’estar segura a casa seva. Ella confia que l’equip només s’activarà en el cas que hi hagi la sospita de caiguda.

Després de la seva operació, la Montserrat va necessitar més ajuda en les feines domèstiques. Va contractar un advocat especialitzat en temes legals relacionats amb les persones grans per tal d’assegurar-se que rebia per part de l’autoritat local tot l’ajut a què tenia dret. Entre altres serveis, l’autoritat local li va proporcionar els serveis d’un/a treballador/a domèstic/a, qui un cop a la setmana feia les feines de casa i l’ajudava amb la compra. El/la treballador/a domèstic/a s’encarregava d’anotar tot el que feien al seu mòbil intel·ligent, inclosa la llista de la compra, tot enviant aquest informe al servei d’atenció municipal. D’aquesta manera el/la treballador/a domèstic/a informa i registra tot el ha “fet” per a cada pacient durant les seves visites. Mentre el/la treballador/a domèstica registra i informa, la Montserrat podria servir el cafè. Montserrat, però, ara ja gairebé està recuperada i aviat no necessitarà més ajuda domèstica.

La Montserrat està en contacte amb els seus fills i néts a través de correu electrònic i xat. Però no  li agrada gaire estar asseguda molta estona davant la pantalla d’un ordinador.

La Montserrat està contenta fins a cert punt. S’està recuperant ràpidament però encara no està acostumada a la tecnologia que li proporciona l’equip d’atenció. Encara se sent incòmoda pensant que la puguin observar sense que ella se n’adoni. Però d’altra banda sovint se sent sola i ha tingut petits “accidents” per poder així trucar al personal sanitari, fins i tot quan el problema no és gaire greu.

 

Escenari 2: Llibertat d’elecció

Concurs obert.

Això és el que ha passat des de l’any 2013:

Després de l’any 2015, ha emergit un nou clima polític. Els serveis públics estan gairebé col·lapsats a causa dels recursos econòmics limitats i la feble governança local a molts municipis. Ara, les maneres alternatives d’organitzar el sistema del benestar influeixen el debat públic.

L’any 2020, el sector d’atenció municipal es liberalitza a tot el país. Alhora, el Parlament estableix un sistema en què els incentius van a parar directament a les persones que necessiten atenció. Totes aquestes persones tenen dret a ajuts segons el seu estat de salut. Cada persona pot usar aquests ajuts financers –de vegades combinats amb les seves finances personals- per contractar els serveis que ells volen i necessiten.

L’autoritat local com a actor del mercat

La responsabilitat de l’autoritat local és ara garantir l’existència d’una adequada cartera de serveis d’atenció (segons els estàndards nacionals o superiors) de les persones que viuen al municipi.

Molts ajuntament han tancat els serveis d’atenció local; d’altres, en canvi, proporcionen encara serveis d’atenció i competeixen amb operadors privats. Aquells ajuntaments que ha estat capaços de crear un entorn professional i de treball excel·lent són els que tenen més èxit. Això fa que siguin competitius tant com a ocupadors i com a proveïdors de serveis.

 En Gregori

A causa de la seva demència, en Gregori no pot contractar serveis sanitaris per si mateix. Per tant, l’autoritat local assumeix la responsabilitat dels ajuts financers governamentals a què té dret, i s’assegura que tingui l’atenció sanitària apropiada.

Primer, l’autoritat local el trasllada a una residència gestionada per una empresa internacional. Aquesta empresa ofereix preus molt competitius i pot oferir-li una estança senzilla i molt vigilada. Les alertes es transfereixen a un servei central en el cas que es detecti algun problema. Però els preus baixos són sinònim de estàndards baixos. Sovint hi ha recurrents problemes tècnics, la residència compta amb poc personal i ofereix poques activitats socials i trobades informals. En Gregori se sent aïllat i cada cop menys actiu, i la seva salut mental i física s’està deteriorant.

La residència es  tanca quan l’empresa es retira del mercat nacional, i tots els seus residents han de ser traslladats. Com que en Gregori no compta amb el suport de ningú, és inclòs en un lloc prioritari en la llista d’accés a un dels centres municipals per a tractament de la demència.

Allí les condicions sanitàries són excel·lents. Les àrees públiques així com les habitacions privades i banys es netegen diàriament. A la seva habitació, mitjançant un servei de megafonia, se li recorda a en Gregori quan se serveix el dinar, quan s’organitzen activitats, quan ha d’anar a dormir, etc. En Gregori no té gaire contacte amb el personal. Gràcies a aquests recordatoris, en Gregori se’n surt força bé.

Últimament, però, en Gregori té alguns problemes. A causa de la seva demència, no és capaç d’explorar totes les opcions. També s’ha de canviar de residència, i això li crea una gran preocupació. Per sort, l’autoritat local s’ha assegurat que ell estigui en un bon lloc. Només cal esperar que el centre estigui ben gestionat i que no s’hagi de traslladar de nou.

 

En Josep i la Marta

Fa alguns anys, en Josep i la seva dona van decidir comprar una gran casa, juntament amb altres dues parelles. La raó va ser que el seu fill i la seva família s’havien mudat a una altra part del país.

Junts van contractar un servei d’atenció i d’infermeria. Així en Josep i la Marta poden trucar a la infermera Sònia sempre que la necessitin. És una gran experta i manté contacte continu amb la majoria dels hospitals dels voltants.

Si en Josep necessita un metge, primer contacta amb el seu metge de capçalera via correu electrònic. El seu metge coneix molt bé tot el que fa referència a la malaltia d’EPOC que pateix en Josep, i sap com aconsellar-li. Si cal, el metge demana a l’hospital més proper que li ajudi, ja sigui a casa seva o a les mateixes instal·lacions hospitalàries.

La connexió a Internet és un element tecnològic molt important que tenen en Josep i la Maria així com els altres habitants de la casa. Es comuniquen molt sovint amb els seus familiars i amics, que viuen a d’altres llocs,  través de la seva televisió. En Josep i la Maria són molt actius en les xarxes socials, i mantenen contacte amb altres persones que pateixen EPOC i malalties cardíaques, el club de jubilats, així com amb el seu fill i néts. També usen la televisió per comprar i veure pel·lícules clàssiques. En Josep de vegades s’enfada amb molts dels seus amics i col·legues perquè només usen Internet per escriure correus electrònics i navegar. Espera que aviat s’adonin que Internet els ofereix moltes i millors possibilitats.

En Josep està entusiasmat amb el seu telèfon intel·ligent. Sempre actualitza les noves aplicacions per al mòbil i els sensors. Quan llegeix quelcom sobre un sensor o una aplicació que considera que pot ajudar-lo a controlar millor la seva malaltia, demana consell al seu metge perquè li deixi provar el nou equip. Ha trobat i testejat molts dispositius que són tan bons que el seu metge i altres pacients els usen ara periòdicament.

La Marta passeja habitualment pels voltants i ho fa perquè s’hi sent segura. El seu marit l’acompanya en rares ocasions. Ell està físicament pitjor que ella. En Josep fa poc li va comprar un rellotge que permet localitzar-la i avisar-lo si cau.

En Josep i la Marta estan contents amb la seva vida social i amb l’atenció que reben. A través d’un programa de tractament mèdic remot, la malaltia d’en Josep està ben controlada. Tanmateix, en Josep i la Maria troben a faltar el seu fill i els seus néts. Són conscients de les limitacions d’estar en contacte amb ells a través d’Internet, però tot i amb això, pensen que és una eina molt útil.

 

La Montserrat

La Montserrat viu sola i ha patit una mica d’ansietat. Fa un parell d’anys, va començar a usar part dels seus estalvis per tenir més vida social. Ara ha contractat una persona que la visita dos cops a la setmana. És de Colòmbia i es diu Gladys. La Montserrat la va conèixer l’any passat. Havia canviat d’agència perquè era molt cara i poc fiable a l’hora de recordar-li les cites i el pagament de les factures. La Gladys, en canvi, és molt fiable, i eficient i la Montserrat pensa que encaixen molt bé.  La Gladys li ajuda amb les feines domèstiques, però sovint també l’acompanya a passejar, a prendre un cafè, a veure una exposició, etc.

Si la Gladys troba alguna cosa que considera que podria ser útil per a la Montserrat, com un detector de caigudes o una bústia virtual, li’n mostra. Però alguns dels suggeriments de la Gladys no han estat molt útils per a la Montserrat, com per exemple  una banda adhesiva per a controlar el seu ritme cardíac o una rentadora completament automàtica… La filla de la Montserrat no vol que la seva mare compri tot el que li recomana la Gladys. La seva filla pensa que la Gladys potser aconsegueix alguna comissió per cada venda, i que no sempre mira pels interessos de la seva mare.

Després de caure l’any passat, la Montserrat va trobar un servei de rehabilitació amb bones referències gràcies a les opinions d’altres clients a Internet. Poc després va contractar aquest servei, el qual li va enviar una màquina d’exercicis que registrava tots els exercicis realitzats. Una pantalla li mostrava que havia de fer i  li indicava els seus progressos, així com elaborava un informe final del dia de treball. Aquest servei també li va donar l’oportunitat de participar en classes en línia amb altres clients, moltes vegades a la setmana.

Recentment, la Montserrat s’ha registrat a una web de cites en línia. Va ser la Gladys qui li va parlar que hi havia un punt de trobada a Internet per a persones grans, i que podia ser molt divertit si complia algunes regles de comunicació. De fet, ja xateja amb un “pretendent”! Però de vegades ella no entén el significat dels missatges breus que li envia i per això encara no el vol conèixer en la vida real, i a més tampoc encara no li ha parlat sobre el tema a la seva filla.

La Montserrat gaudeix d’una bona situació. Té una sòlida economia personal, és capaç de triar entre diferents serveis del mercat, i també té una filla que pot ajudar-la. Però li molesta una mica estar constantment buscant nous serveis, haver-los de canviar i assegurar-se que no l’enganyen i acaba comprant productes que no necessita.

 

Escenari 3: Comunitat voluntària

Mobilitzar les persones grans, les seves famílies i la comunitat.

Això és el que he passat des de 2013:

Després de molts anys d’uns serveis públics d’atenció sobrecarregats, el govern estableix l’any 2020 el programa  La comunitat per a les persones grans, amb l’objectiu de mobilitzar les persones grans i els voluntaris a tots els municipis. La idea és encoratjar les persones grans sanes, els seus familiars, veïns, organitzacions benèfiques i altres voluntaris per impulsar a nivell nacional que s’alleugi la sobrecàrrega dels serveis d’atenció. El programa introdueix nous tipus d’ajuts financers, com ara finançament de projectes de voluntariat dins dels municipis. El programa també pretén estimular moltes altres iniciatives sorgides de la base per part de la comunitat local, escoles, organitzacions de voluntariat, etc.

Al mateix temps, un nombre creixent de municipis decideixen obrir-se a un mercat obert de nous operadors de serveis d’atenció. Totes aquestes noves empreses han de satisfer els alts estàndards nacionals de qualitat i dignitat. Ara també les empreses estrangeres poden ser homologades com a proveïdores de serveis d’atenció als municipis de l’Estat.

Així mateix es fan paleses algunes noves tendències. Les persones grans, més sovint que abans, comparteixen recursos i despeses d’habitatge, atenció sanitària i suport en les tasques diàries. La informació tecnològica s’usa per coordinar l’oferta i la demanda dels recursos de voluntariat com ara suport informàtic, feines domèstiques, o serveis de xofer.

El paper important de l’autoritat local

Les autoritats locals són responsables de garantir que hi ha un servei d’assistència sanitària apropiat per als seus ciutadans, incloent-hi la monitorització de la qualitat del servei proporcionat. Les autoritats locals estan obligades a proporcionar alguns serveis sanitaris, gestionar les llicències dels operadors privats i mobilitzar la coordinació de les organitzacions de voluntariat.

En Gregori

L’ajuntament del municipi on viu en Gregori l’ha ajudat a trobar una plaça en un centre privat d’atenció a pacients amb demència. En Gregori té la seva pròpia habitació amb bany i gaudeix de les instal·lacions comunes per a activitats socials, com ara el bar i un bonic jardí. Com a en Gregori li agrada el jardí, la seva necessitat de fer llargs passejades ha minvat.

En Gregori sempre porta a sobre un rellotge amb un sensor de seguiment. Si ell s’allunya més de 500 metres del centre on resideix, s’activa l’alarma. L’alarma va adreçada en primer lloc a una xarxa d’un grup de voluntaris de cerca i rescat, juntament amb el personal d’atenció sanitària. La persona més propera que estigui de servei activa l’alarma i immediatament actua. La darrera vegada que en Gregori se’n va anar a fer un llarga passejada i s’hi va perdre, una persona del grup de cerca va poder trucar a en Gregori i guiar-lo per tornar al centre mentre parlava amb ell a través del telèfon que hi ha instal·lat al rellotge, encara que ell estava una mica confús i no entenia d’on venia aquella veu que escoltava. Per sort, aquest cop no  va haver d’intervenir el grup de rescat.

Tot el centre té instal·lada tecnologia intel·ligent domèstica que permet garantir la seguretat dels residents. El centre té poc personal que s’encarrega de gestionar les tasques més complicades i importants. D’aquesta manera, els familiars fan un paper clau pel que fa als serveis d’atenció i es reuneixen periòdicament amb el grup de suport del centre.

Les sales comunes i el bar estan oberts a tothom i esdevenen un lloc de trobada dels jubilats que viuen a prop del centre. S’hi fan moltes activitats. A canvi de menús a molt bon preu, les persones grans voluntàries ajuden en les feines de cuina, de neteja, d’organització d’actes culturals o viatges, cursos, etc. En aquest sentit es nota molt la influència en el centre de les persones grans actives, més que no pas la dels pacients que hi viuen.

Encara que en Gregori es troba amb gent cada dia, durant els àpats comuns, li agrada estar sol. Participa en poques activitats organitzades. Gaudeix molt durant les visites organitzades d’escolars a la residència.

En Gregori se sent  segur, però sol. L’ajuntament li ha trobat una plaça en una residencia on pot gaudir de molta llibertat. La seva demència, tanmateix, el limita molt a l’hora de gaudir de les activitats socials i d’unir-se per pròpia iniciativa a aquesta mena d’activitats. En Gregori està sol la majoria del temps, perquè no té familiars propers que el puguin ajudar.

 

En Josep i la Marta

En Josep i la Maria viuen amb el seu fill i la seva família. Els ajuden molt en les seves tasques diàries, per les quals reben una sèrie de beneficis per part de la seva autoritat local. Com el seu fill i la seva jove treballen tot el dia, només poden ajudar-los al matí i a la nit.

L’estat de salut d’en Josep no li permet sortir gaire i relacionar-se amb altres persones. La Marta encara es troba en relativa bona forma i pot anar a fer la compra diària, fer exercici i relacionar-se amb els veïns.

En Josep usa molt activament les xarxes socials. Ell participa, entre d’altres, en la comunitat en línia per a persones grans del seu ajuntament, on ajuda a d’altres persones a triar i usar la nova tecnologia. Les seves respostes hi són molt valorades. Sempre està ocupat. Les hores que passa ajudant altres persones són intercanviables i li permeten obtenir altre tipus d’ajut com ara feines domèstiques o visites (ell i la seva dona) a la residència d’avis municipal un cop a la setmana.

De camí a la compra, la Maria comprova com es troben tres dels seus veïns. Ella clica “Ok” en una aplicació del seu mòbil si veu que els seus veïns es troben bé.  L’altre dia, però, no va saber què fer quan va veure que  un dels seus veïns s’havia trencat el maluc. Va activar el botó d’alarma de la seva aplicació de mòbil, aviat va poder parlar amb algú que la va tranquil·litzar i li va donar instruccions del que havia de fer. L’ambulància va trigar només cinc minuts a arribar-hi. La Maria se sent feliç de poder ajudar els seus veïns, però també valora molt obtenir a canvi una hora de neteja gratuïta per proporcionar aquest servei.

En Josep té un programa d’exercicis de rehabilitació respiratòria per a persones amb EPOC. És capaç de controlar el seu progrés via un telèfon intel·ligent connectat a uns sensors corporals que controlen la sessió d’exercicis i el seu pols. En Josep comparteix els resultats amb el seu fisioterapeuta, qui revisa contínuament el seu programa. El fill d’en Gregori també té accés als resultats i encoratja el seu progrés. Encara que en Gregori no es troba gaire còmode amb el control del seu fill, encara que valora molt que li doni suport. En Josep se sent més en forma i és capaç d’enfrontar-se a la seva malaltia millor que abans.

En Josep es connecta a Internet la qual cosa el manté molt actiu. Malgrat la seva mala salut física, en Josep comparteix la seva expertesa tecnològica. Té un paper clau en la comunitat. En Josep no té ni temps ni energia per socialitzar més del que ja ho fa. La Maria visita els seus veïns diàriament de camí a la compra. Els ajuda i així comprova el seu estat de salut. Potser algun dia, ella es trobarà en la seva mateixa situació.

 

 La Montserrat

La Montserrat s’ha mudat a un edifici d’apartaments de persones grans al centre de la seva ciutat. La Montserrat socialitza diàriament amb els seus veïns i altres persones jubilades que viuen a prop. Organitzen diferents activitats socials, sortides, etc. Els veïns han ajudat a instal·lar dispositius intel·ligents i monitors per controla tot l’edifici d’apartaments. També han contractat serveis domèstics, serveis de manteniment de l’edifici, fisioteràpia i suport tecnològic. La Montserrat usa la televisió per comunicar-se via vídeo i el xat de veu per estar en contacte amb la seva família. És una usuària activa de les xarxes socials la qual cosa li permet mantenir-se en contacte amb els seus amics, estar al dia de les notícies i de les comunitats de les quals és membre.

Fa molts anys, la Montserrat havia usat detectors i sensors corporals integrats a la seva roba. En el cas d’una caiguda, comportament irregular o mesuraments corporals anormals, s’activava una alerta. Aquesta alerta era automàticament enviada  a la persona més propera de guàrdia més capacitada per resoldre l’incident. Els seus veïns han establert un pla per tractar de resoldre els incidents més lleus. Sempre estan a prop i poden demanar una ambulància o un professional sanitari si cal. Els mesuraments mèdics greus s’envien directament al professional sanitari. Quan la Montserrat va relliscar al bany l’any passat, ràpidament la van ajudar. Certament va ser una mica incòmode que fos en Pere, el seu veí, qui la trobés en aquella situació.

Després de la fractura del coll femoral, va fer la rehabilitació amb un servei de fisioteràpia, oferts per estudiants de fisioteràpia voluntaris,  contractat ella i els seus veïns. La capacitat per mesurar l’efecte dels programes de rehabilitació permet als estudiants recollir prou informació amb vista a millorar-los i adaptar-los.

La Montserrat està molt feliç. Se sent afortunada de formar part d’una xarxa social que funciona tan bé. La seva rehabilitació va molt bé. El seu propòsit actual és ser capaç de pujar i baixar les escales del seu apartament. L’única cosa que li preocupa és com i on s’usa la informació sobre el seu estat de salut.